Gemma Colilles Jimenez

Em dic Gemma Colilles Jiménez i tinc divuit anys. Sóc de Solsona, una ciutat i municipi del Solsonès, de la província de Lleida i capital de la comarca. Està situada al altiplà del Solsonès just al centre de la comarca.

Vaig arribar al món al catorze de Maig de mil nou-cents noranta-nou, des del meu naixement sempre m’han descrit com una persona extravertida, riallera i amb un fort caràcter , i com amb tot, de vegades és bo i de vegades no.

Continuant amb la mateixa línia cronològica, amb la continuació dels inicis, la meva vida la podem dividir en cinc etapes: (2000 - 2005)  Educació Infantil, (2005 – 2011) Educació Primària, (2011 – 2015) Educació Secundària Obligatòria, (2015 – 2017) Batxillerat i finalment, del 2017 fins a l’actualitat cursant un Grau d’Educació Infantil a la UdL.

Parlant del Grau, vaig escollir aquest ja que l’educació que vaig tenir als anys anteriors i per tant la manera que vaig adquirir l’aprenentatge penso que no va ser la que em mereixia. Crec que he estat educada d’una manera robòtica, on tots els alumnes han de tenir uns mínims per poder passar de curs o d’etapa. Aquests continguts ens els han proporcionat els mestres i professors a través dels materials però realment no s’han mostrat entusiasmats ja que sempre m’ha donat la sensació que els hi era indiferent si realment apreníem o no, simplement els hi importava la nota, i tots estem etiquetats per aquesta.

Els fets anteriors a part de proporcionar aquesta etiqueta de número englobava una sèrie de característiques, les quals els professors es guiaven per a ella. En les dos ultimes etapes cursades vaig rebre comentaris des del: “ t’has d’esforçar per treure millors notes ja que vas justeta” fins d’altres totalment fora de lloc com: “no facis batxillerat ja que no estàs capacitada per fer-lo” o el “no hauria sigut millor que realitzessis un cicle ja que el batxillerat és per persones intel·ligents”.

Per tant, per arribar en unes conclusions, he volgut i estic fent aquesta carrera perquè no vull que els meus antecedents i els dels altres es sentint tant infravalorats i vulguin acabar els estudis abans de temps. Perquè no és fàcil estudiar matèries que no t’agraden o simplement et costin i a més a més rebre comentaris negatius per part de les persones més capaces.  

Vull una educació on el nen es senti protagonista del seu aprenentatge, que pugui volar amb les seves pròpies ales i que no el marqui el NO.