Sonia González Pérez

Em dic Sonia González Pérez i vaig néixer el 29 de Novembre del 1994 a Lleida. Els meus primers passos a l’educació va ser quan tenia 11 mesos ja que vaig començar anar a l’escola bressol Gegant del Pi. Seguidament quan vaig complir els tres anys  vaig començar la meva etapa d’educació infantil al col·legi Maristes Montserrat Lleida, vaig estar en aquesta escola fins acabar l’educació secundaria obligatòria. És va formar un gran canvi en mi quan vaig acabar aquesta etapa ja que em vaig tenir que separar de tota la gent que m’envoltava des que tenia 3 anys però era un punt en la meva vida bastant necessari, els meus pares van decidir canviar-me d’escola per realitzar el Batxillerat, vaig realitzar-ho a l’institut Les Heures.

Una vegada vaig acabar, em tocava triar el que realment volia estudiar per formar-me i ser allò que vull en un futur. Des de ben petita he tingut clar que la meva vocació ha set ser mestra d’educació infantil. Quan jo realitzava educació primària al col·legi Maristes Montserrat,  a l’hora del pati o al menjador m’agradava molt estar amb els petits, sempre estava amb les monitores i les ajudava amb tot el que feien, m’agradava aprendre d’elles i observar la seva feina. Per això, vaig voler decidir que volia ser mestra d’educació infantil i vaig triar fer el cicle d’educació infantil a l’Acadèmia Martínez, aquest etapa durava dos anys, el problema va ser quan vaig acabar.

Una vegada acabada l’etapa del cicle, el meu somni era fer la carrera i entrar a la Universitat però just quan vaig acabar el cicle van posar una nova norma la qual tots teníem que fer la selectivitat, en aquest moment em vaig negar ja que no passava per un bon moment en la meva vida, i abans de fer la selectivitat vaig entrar a la Universitat per fer el grau de Treball Social que també sempre ha set una de les coses conjuntament amb educació infantil que m’agradava saber i estudiar. Evidentment,   que lo principal era educació però vaig elegir fer-ho d’aquesta manera i em vaig equivocar, completament.

Quan estava realitzant segon de carrera jo veia que allò que estava fent no era lo meu, jo a l’estiu treballo al casal de Magraners i sabia que estar amb els meus nens era el que realment m’agradava i volia, que la vocació la tenia des de ben petita i que l’elecció que vaig fer no era la correcta, per això mateix vaig dir-los-hi als meus pares que volia preparar-me les PAP i entrar a la carrera que sabia que tenia que haver elegit des d’un primer moment. Els meus pares hem van recolzar a la meva decisió i així va ser.

Ara em trobo al segon any del grau d’educació infantil, dels errors s’aprèn i estic molt feliç per estar fent el que realment vull i veure que vaig aprenent cada vegada més coses sobre aquest àmbit i així podré arribar a ser la mestra que sempre he somiat.