Estudiant en la Universitat de Lleida - Grau en Educació Infantil
Arbre: Plataner
Som un grup que està format per cinc noies, l’Oliwia, l’Ingrid, la Gemma, la Sonia i la Cristina. Som molt diferents entre nosaltres, tant per la personalitat, com per la manera de pensar, com per l’edat. Creiem que tot i les nostres diferències, som un grup fort i som capaces d’organitzar-nos força bé per aconseguir el que ens proposem, aportant cada una el millor d’ella mateixa.
Estudiant en la Universitat de Lleida - Grau en Educació Infantil
Arbre: Pi
Estudiant en la Universitat de Lleida - Grau en Educació Infantil
Arbre: Desmai
Estudiant en la Universitat de Lleida - Grau en Educació Infantil
Arbre: Xiprer
Estudiant en la Universitat de Lleida - Grau en Educació Infantil
Arbre: Tiler
Aquest llibre és un canon literari de l’any 2009 de l’autora Julia Eccleshare on ha seleccionat i reunit 1001 llibres infantils en un. Són relats de totes les èpoques, de diferents autors des de clàssics d’Andersen o els germans Grimm, fins a histories espanyoles d’Elvira Lindo, Laura Gallego, Bernardo Atxaga y Gustavo Martín Garzo.
Aquest canon litrari inclou referencies d’autors d’arreu del mon, des dels més clàssics fins a contes més actuals. Cada conte va acompanyat de les seves corresponents il·lustracions.
L’objectiu del llibre ha estat crear una guia amb les millors obres, tant clàssiques com contemporànies, dirigides a infants de totes les edats i d’arreu del món. Les obres estan dividides per edats ( des dels 0 als 12 anys) i estan acompanyades de dibuixos que també són molt rellevants, en alguns casos són els dibuixos originals de les primeres edicions i en moltes ocasions és el propi autor de la historia el que ressalta els dibuixos.
L'obra s'ha traduit al espanyol per l'editorial Grijalbo:
''1001 libros infantiles que hay que leer antes de crecer''
Selecció: Julia Eccleshare.
Próleg i ilustracions: Quentin Blake.
Traducció: Ferran Alaminos, Estrella Borrego, Ana Guelbenzu, Fernando Emilio Nápoles e Israel Ortega.
Editorial: Grijalbo Ilustrados. Barcelona, 2010.
Pàgines: 960 pag.
Preu: 35 euros.
Enllaç per comprar el llibre: https://www.casadellibro.com/libro-1001-libros-infantiles-que-hay-que-leer-antes-de-crecer/9788425344190/1803464
Quentin Saxby Blake, CBE (Sidcup, Gran Londres, 16 de desembre de 1932) és un gran il·lustrador, escriptor i dibuixant britànic. És molt conegut per el seu labor com il·lustrador de la literatura infantil, fonamentalment de les obres de Roald Dahl. És llicenciat en literatura anglesa.
El seu estil artístic és molt característic, amb línies a tinta traçades amb rapidesa i inseguretat estudiades. El color, en general, es dóna amb manxons d'aquarel·la. Segons ha explicat l'autor, l'espontaneïtat de les seves imatges parteix d'un primer dibuix realitzat a mà alçada i amb llibertat, que després va polint. La caracterització dels personatges que cobren vida entre les seves mans és concebuda mil·limètricament, aconseguint d'aquesta forma aproximar-se al món del gargot que tant preval en els dibuixos infantils, d'aquí, potser, el seu èxit entre el públic infantil.
Ha estat condecorat amb la Medalla Kate Greenaway, el Premi Bologna Ragazzi, se li va concedir el Premi Hans Christian Andersen en la categoria d'il·lustració en 2002 i el Premi Eleanor Farjeon en 2012.
Va néixer el 10 de juny del 1928 a brooklyn, Nueva York (Estats Units).
Es va criar en el si d’una família d’immigrants jueus de Polònia. El seu pare va ser sastre i la seva mare una mestressa de casa.
Malament estudiant, va ser un nen malaltís que va sofrir diverses malalties el que li va mantenir a casa moltes hores pintant.
Des dels nous anys, crea i il·lustra, amb ajuda del seu germà, llibres per a nens.
L’editorial Harpers li va contractar per il·lustrar el llibre infantil La granja meravellosa (1951), escrit per Marcel Aymé. Va aconseguir un gran prestigi com a il·lustrador pel seu treball en, Fer un forat (1952) de Ruth Krauss. En 1956, es va publicar La finestra de Kenny, llibre que va escriure i va il·lustrar.
Va aconseguir fama quan es va publicar On viuen els montres (1963), el primer d’una trilogia que incloïa Cuina de nit (1970) i Fora d’allí (1981). En 1980 va dissenya els decorats d’una versió de “La flauta màgica” per a l’òpera d’Houston. En 2003 va il·lustrar un llibre basar en l’òpera Brundibar, composta en 1938 pel jueu Hans Krasa i interpretada pels nens del camp de concentració de Terezin.
En 1970 va guanyar la Medalla Internacional Hans Christian Andersen al millor il·lustrador. És guardonat en 2003 amb el premi Memorial Astrid Lindgren, ex aequo amb l’escriptora austríaca Chistine Nöstlinger. En 1964 havia estat guardonat amb la medalla Caldecott.
Va il·lustrar més de 100 llibres d’autors com Hans Christian Andersen i serà recordat com el dibuixant que va revolucionar el llibre infantil.
Sendak va morir el 8 de maig de 2012 als 83 anys en un hospital de Dandbury per les complicacions d’un infart cerebral.
El primer llibre il·lustrat i amb guió de Sendak va ser editat el 1956. Abans d’aquesta data havia realitzat els dibuixos per llibres escrits per altres autors. “Els àlbums il·lustrats no són només per a nens perquè la literatura és per a tots i són els lectors els que s’apropien de les obres dels escriptors. Hi ha adults amb sensibilitat capaços d’embarcar-se en una aventura sensorial i d’imaginació”, indica l’editor de Kalandraka.
https://elpais.com/cultura/2014/05/19/actualidad/1400500912_269972.html
Maurice ens dóna la seva opinió sobre la funció de la il·lustració en els llibres. Ell opina que pot ser una simple decoració o una expansió del test. És la versió del text feta per l’il·lustrador, és la seva pròpia interpretació. És la raó per la qual un és soci actiu en el llibre i no un simple eco de l’autor. Diu que ser il·lustrador és ser participant, és ser algú que té la mateixa importància que l’autor del llibre, i, ocasionalment, més importància que aquest, però certament mai consisteix en ser l’eco de l’escriptor.
https://imaginaria.com.ar/2012/05/maurice-sendak-1928-2012/
Des de 1951 va realitzar més de 90 llibres infantils, una prestigiosa trajectòria per la qual va rebre en 1970 el Premi Andersen i el Premi Laura Ingalls Wilderen 1983. En 1996 el Govern dels Estats Units li va lliurar la Medalla Nacional de les Arts i en 2003 li van concedir el Premi Internacional Astrid Lindgren de Literatura Infantil, juntament amb l'autora austríaca Christine Nöstlinger.
Autor: Maurice Sendak
Il·lustrador: Maurice SendakResum breu:
Es percep la influència dels contes de fades, en els quals es basa Sendak per mostrar les emocions de la protagonista cap a la germana petita, a la que haurà de rescatar –tot afrontant la seva responsabilitat i amb valentia- dels follets que l’han segrestat. També aborda la capacitat per resoldre les errades comeses, la lleialtat amb un mateix i amb els altres en un món confús. "És bàsicament la història de la meva germana i jo”, ha dit Sendak sobre aquesta obra. “Ella és l’Ida i el seu enuig per haver de fer-se càrrec de mi. Insinuar això en un llibre per a nens resulta dur perquè hi ha un concepte erroni d’allò que és un llibre infantil, el que ha de contenir i el que no. En essència, la idea és que siguin sans, divertits, enginyosos i optimistes; que no mostrin les petites misèries de la vida real. Però jo recordo com era la vida real i no sabia sobre quina altra cosa podia escriure”.
Analitzarem els texts i paratexts del llibre ''Allà on viuen els monstres'' de Maurice Sendak:
En la portada d’aquest llibre podem adonar-nos que predomina la imatge que trobem situada al centre, en la que podem veure-hi tres monstres i un nen petit. Damunt de la imatge hi trobem el títol del llibre “Donde viven los monstruos” amb tonalitats semblants a les de la imatge. Podem veure que l’autor ha decidit destacar més les paraules ‘’Donde’’ i ‘’monstruos’’. Sota de la imatge hi ha el nom de l’autor i il·lustrador amb les mateixes tonalitats, i per últim l’editorial amb la seva tipografia exclusiva. Considero que aquest tipus de portada pot cridar l’atenció als infants ja que és molt clara, amb la imatge com a centre d’atenció i amb colors vius.
A la contraportada hi trobem una petita imatge emmarcada en forma de cercle en la qual hi apareixen dos dels personatges de la història, i sota d’aquesta hi ha un text breu que ens parla de l’autor i del seu llibre.
Pel que fa a l’interior del llibre, a les pàgines parells hi trobem el text, el qual puc destacar que és breu i amb paraules clares i fàcils d’entendre, escrit amb lletra d’impremta en negreta; i a les pàgines senars hi apareixen les il·lustracions fetes pel propi autor del llibre. Les il·lustracions estan situades al centre de la pàgina deixant marges importants tant superiors com inferiors.
Wolf Erlbruch, és un il·lustrador i escriptor de llibres infantils.
Va néixer l’any 1949 a Wuppertal, Alemania.
Va estudiar disseny gràfic a l’escola Folkwang a Essen.
Va treballar com il·lustrador per revistes com StemEsquire i Esquire.
L’any 1974 quan va acabar els estudis universitaris va treballar com il·lustrador autònom en el camp de la publicitat fins l’any 1990.
L’any 1985 va realitzar la seva primera il·lustració de llibres infantils, aquesta fou gràcies a l’editor Peter Hammer de Wuppertal, que li va oferir que il·lustres Der Adler, der nicht fliegen wollte de James Aggrey.
Ha escrit uns deu llibres propis i n’ha il·lustrat molts d’altres autors. Molts han estat premiats i també es va convertir en professor d’il·lustració a la Universitat de Wuppertal.
Del 1990 a 1997 va ser professor de dibuix gràfic i d’il·lustració a l’escola Universitària de Belles Arts de Düsseldorf.
Ha rebut nombrosos premis per les seves obres, un dels quals és el Premi Alemany de Literatura Infantil i Juvenil l’any 2003. L’any 2006 va guanyar el premi Hans-Chistian Andersen que fou el premi màxim internacional en la literatura infantil. I també ha rebut el Premi Gutenberg de la ciutat de Leipzig, entre altres.
L’any 1990 amb el llibre ‘’Los cinco horribles’’ va començar a escriure els textos ell mateix.
L’any 1991 va presentar a la seva petita família en el seu llibre ‘’Leonard’’.
Actualment es professor a la Universitat de Wuppertal
https://www.ecured.cu/Wolf_Erlbruch#S.C3.ADntesis_biogr.C3.A1fica
Pel que fa a la il·lustració dels seus llibres infantils combina diverses tècniques com ara retallar i enganxar o dibuixar i pintar. El seu estil sol ser surrealista.
Com a il·lustrador es va donar a conèixer l’any 1989 amb el llibre ‘’El topo que quería saber quién se había hecho aquello en su cabeza’’. Avui en dia aquest llibre és un clàssic dels llibres il·lustrats.
Ha il·lustrat uns cinquanta llibres d’altres autors.
Wolf Erlbruch ha escrit uns deu llibres propis, dels quals presentarem els següents:
ENLLAÇ D'INTERES: https://www.todostuslibros.com/autor/wolf-erlbruch
Analitzarem els texts i paratexts del llibre ''El pato y la muerte'' de Wolf Erlbruch:
Aquest llibre està distribuït d’una manera que es predomina la imatge més que el text. Principalment pel que fa a la portada, visualment crida l’atenció dels infants i a la vegada dels pares i dels educadors ja que pel que fa als infants el dibuix omple tota la portada i pel que fa als educadors i pares és que l’editorial surt damunt del dibuix conjuntament amb el títol.
Normalment l’editorial en els llibres és veuen en un costat i petits que costa de veure’ls però en aquest cas esta just al centre de la portada, damunt del dibuix i a baix del títol. El títol surt amb negreta i una mica més gran que l’editorial del llibre.
La part de darrera del llibre, hi ha una rosa que simbolitza la historia del conte i que te a veure amb la mort.
Com hem dit anteriorment, en aquest conte predomina més el dibuix que el text, ja que el dibuix a totes les pagines esta al centre i és gran perquè emplena tota la pagina, els colors dels dibuixos són apagats. El text en cada pagina hi ha dos línies i són curtes i es troben a dalt del dibuix o a baix. El vocabulari que es troba és fàcil d’entendre per als infants i el que trobem positiu d’aquest conte és que els dibuixos són una representació del text.
Ursula Wölfel va néixer en Duisburg, Alemanya, el 16 de setembre de 1992.
Va començar els estudis de Filologia Alemanya, Pedagogia i Història en Heidelberg, però es van veure interromputs per l’esclat de la guerra. I no solament els seus estudis es veuran truncats per la contesa; casa en 1943, perderà als seu marit dos anys després en el front.
Va haver de criar la seva filla ella sola i tirar endavant pels seus propis mitjans. Després de la guerra va ser ajudant d’escola.
En 1958, va aconseguir acabar els seus estudis d’Art, Filologia Alemanya i Història de l’Art. Durant els anys que va passar a la universitat va treballar com a pedagoga, educadora i en educació especial en Darmstadt, Alemanya.
En 1960, va obtenir una plaça de recerca de Literatura Infantil i Juvenil i a partir de 1961 Ursula es va dedicar de ple a l’escriptura.
Pels seus llibres infantils i juvenils ha rebut premis com el Premi Alemany de Literatura Juvenil en 1962 i el Premi Especial del Premi Alemany de Literatura Infantil i Juvenil pel conjunt de la seva obra, que es va concedir per primera vegada en 1991.
ENLLAÇ D'INTERES: https://es.literaturasm.com/autor/ursula-wolfel#gref
El primer llibre infantil de Ursula Wölfel va aparèixer en 1959; en els anys següents va publicar nombrosos llibres, entre altres Sabates de foc i sandàlies de vent (1987) i Camps verds, camps grisos (1987). Els seus temes –la vida diària dels nens, el tercer món i els esdeveniments actuals– segueixen exercint un paper important, malgrat el fort interès per les històries fantàstiques.
ENLLAÇ D'INTERES: http://www.educandolectores.es/2016/02/15/autores-que-nos-encantan-ursula-wolfel/
Any de publicació: 1961
Autor: Ursula WölfelResum breu:
Un llibre extraordinari que ens ensenya que si ens acceptem a nosaltres mateixos, ens acceptaran els altres. L’únic desig del Tim, el protagonista d’aquesta història, és deixar de ser el Tim petit i grassonet. Per això, quan arriba el seu aniversari només demana això. Però el regal dels seus pares és una autèntica decepció: un parell de sabates, una motxilla i una promesa d’una llarga excursió estiuenca amb el seu pare. Serà que els desitjos recorren camins inimaginables insospitables per complir-se?
TITOL | 27 Historias para tomar la sopa |
AUTOR | Ursula Wölfel |
EDITORIAL | S.L Kalandraka Ediciones Andalucia |
PAGINES | 64 paginas |
PERSONATGES | Són animals. Una guineu, dos llagostes, un ós, una llebre, un gat, una vaca, una papallona. |
ARGUMENT |
Aquest conte contenia 27 histories que tenen a veure amb diferents animals. Una guineu que no troba les escales per baixar de la torre, un saltalluny i un saltaalt que sempre discuteixen, un osset de peluix que aconsegueix que el balancí es mogui, una llebre de grans orelles que salvarà a les seves companyes, un gat al que li encanta el flam, una vaca que es va cansar de menjar herba o una papallona amb por a volar. Aquests són els habitants d’aquestes vint-i-set històries plenes de tendresa que aconsegueixen fer-nos somriure. |
El passat Dimecres, 26 de Setembre a les 12:00 hores, l’auditori de La universitat de Lleida situat al Campus de Cappont, vam assistir a l’espectacle “Chorpatélicos” que van dur a terme els “Titiriteros de Binéfar”.
L’objectiu d’aquesta obra era apropar la poesia i la literatura als infants per mitja de diferents historietes d’alguns poetes com Nicolàs Guillen, Federico Garcia Lorca, Ramón Acín i Rafael Albertti.
L’escenari representava un quiosc dels antics i al voltant d’aquest hi trobàvem els noms dels 15 autors literaris representats a l’obra on a més a més estava ple de materials i objectes que funcionaven com estímuls per els infants per captar la seva atenció ja que eren de diversos colors molt visuals i atractius, com ara titelles, màscares, instruments musicals, caixes, maletes i joguines, entre altes. Els protagonistes de l’obra anaven disfressats del mateix estil però amb diferents colors, el noi de vermell i la noia de blau.
Pel que fa a l’espectacle, el van iniciar fent sonar una campana mentre baixaven per l’escala de l’auditori, cosa que va despertar l’atenció del públic. La noia era qui explicava les històries, i el noi l’acompanyava amb instruments i amb una intervenció esporàdica. Utilitzaven un vocabulari majoritàriament clar adequat però algunes de les frases fetes i refranys creiem que podrien ser difícils d’entendre pels infants.
PÀGINA WEB DELS TITIRITEROS DE BINEFAR: http://www.titiriteros.com/
A continuació podreu trobar els enllaços dels blogs dels nostres companys de classe:
https://parla-amb-mi.webnode.es
https://app.site123.com/manager/wizard.php?w=1509685&from=dash
https://unamadecontesudl.blogspot.com/2018/09/introduccio.html?m=0
https://ireneenieto96.wixsite.com/ungrapatdecontes
https://treballsociologia5.wixsite.com/entrehistories